Logo Aplica chico

Blog Aplica Comunica

7 Pautes en tipografia

El disseny és l’art de concebre projectes d’expressió visual. Significa planificar i projectar per resoldre les necessitats expressades pel client. Encara que la seva forma pot estar determinada o modificada per les preferències o prejudicis del dissenyador, el missatge ha d’expressar-se en un llenguatge reconegut i comprès pel públic al que es dirigeix.

En general, durant el procés de disseny, les paraules i les imatges s’associen creant composicions on intervenen elements com el color, la forma i la tipografia. Aquesta última ha de ser emprada pel dissenyador tant per comunicar idees com per configurar l’aspecte visual de la composició. Per a això, és necessari conèixer a fons l’art de la tipografia.

La tipografia, com gairebé tot el que es dissenya actualmenyt, està subjecta a modes.

Allò que en la història era tractat com a premisses tipogràfiques indispensables —contrastos de gruixos, ideals per als tipus de plom— en l’actualitat, han perdut la seva importància degut a les versions offset o digitals. Això demostra que és difícil trobar veritats absolutes i inamovibles. I el que avui està en auge, en un futur pot ser completament irrellevant. Per això, en moltes ocasions fa falta un llarg discurs i destacar certes subtileses formals per convèncer que la tipografia no es basa únicament en un estil purament estètic. Són pautes que remeten al més bàsic: llegibilitat, tamanys de lletra, composició de paràgrafs, etc.

Mitjançant aquestes pautes, es presenten diferents aproximacions a l’ús de la tipografia, intentant posar de manifest els processos i les experiències per poder anticipar millor els resultats, i intentar explicar per què en tipografia hi ha coses que ens agraden i coses que no.

1. Escollir una tipografia que transmeti allò que es vol comunicar.

Les lletres sempre transmeten una mica més del que conté el propi text. Per a això és necessari conèixer certes classificacions de famílies tipogràfiques.

Pauta 1 Tipografías2. Rebutjar falses negretes, cursives i versaletes.

Si es preveu un disseny dotat de variables d’estils, és important que la família tipogràfica escollida doni cabuda a tots ells.

Pauta 2 Tipografías3. Les condensades poden funcionar bé com a titulars.

Evitar combinar lletres amb diferents graus de condensació. Les lletres condensades poden funcionar bé com a titulars, com a peus de foto o com destacats, però mai intercalades entre una tipus d’ample normal.

Pauta 3 Tipografías4. Ni òrfenes, ni vídues.

No permetre que en un text apareguin paraules “soles”, així com articles, pronoms o paraules molt curtes (Vídua: és l’última línia d’un paràgraf que s’ha fugat fins a la següent pàgina o columna. Òrfena: és la primera línia d’un paràgraf que queda al final de la columna).

Pauta 4 Tipografías5. Crear un bon sistema modular: ajustar a reixeta base.

Si la composició està formada per blocs contigus i es vol un aspecte el més regular possible, és important que les línies es recolzin en una mateixa reixeta base. D’aquesta manera, es poden moure les columnes, quedant les línies de text sempre alineades.

Pauta 5 Tipografías6. Contrastar combinacions de tipografies.

Si es decideix escollir dues o més tipografies per combinar-les, és preferible que contrastin. S’ha de tenir en compte que si són massa semblants no tindrà cap sentit tenir-ne més d’una.

Pauta 6 Tipografías7. Utilitzar majúscules de manera raonable.

Un text escrit en lletres majúscules, provoca lentitud en la lectura i ocupa més espai (En termes de tipografia les majúscules s’anomenen caixa alta, i caixa baixa és l’expressió usada per a les minúscules).

 

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0Share on LinkedIn0